top of page

“El que li falta al programa Erasmus són diners”

Biel Prado

28 feb 2024

Helena Ramalhinho Lourenço, Vicerectora d'Internacionalització de la Universitat Pompeu Fabra

La figura d'Helena Ramalhinho Lourenço, Vicerectora d'Internacionalització de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) des de fa un any, ens permet comprendre i analitzar el moment pel qual passa el programa Erasmus i el seu futur més proper. Ramalhinho, nascuda a Castelo Branco, Portugal, és Catedràtica del Departament d'Economia i Empresa de la universitat, va graduar-se a Lisboa i va tenir l'oportunitat d’obtenir el doctorat en Investigació Operativa a la Universitat de Cornell, Nova York. Ha participat en projectes de recerca d’abast internacional i ha publicat articles acadèmics en prestigioses revistes científiques.


Quina és la importància que la Pompeu Fabra li dona al programa Erasmus dins de la seva estratègia d'internacionalització?


La Pompeu, des que ha nascut, és una universitat molt internacional. Som la universitat amb més professors estrangers de Catalunya i d’Espanya. Un 30% dels nostres docents són estrangers i també, és clar, tenim molts estudiants estrangers que venen any rere any. És per nosaltres una prioritat que els nostres estudiants, els catalans, tinguin una experiència internacional. Per nosaltres les mobilitats són molt importants i, com a tal, l’Erasmus ho és.


En què beneficia aquesta experiència als alumnes?


Jo sempre dic que l'experiència internacional t'obre portes. Tu pots quedar-te a Catalunya o pots anar a Londres, o a París, o també pots saber acollir la persona que ve de fora. Aquesta experiència internacional per a nosaltres és molt rellevant. És enriquidora perquè divulgues la cultura i la llengua catalana, la portes al món. Per molta gent allò internacional ocupa espai del català. Jo no ho veig així. Crec que el potencia, els dos espais culturals es potencien mútuament.


"Per molta gent allò internacional ocupa espai del català. Jo no ho veig així. Crec que el potencia, els dos espais culturals es potencien mútuament"

Com podem evitar, per tant, l'associació natural dels Erasmus amb l'anglès?


L'anglès és la via ràpida per fer la internacionalització, però no és l'única. Penso que tots estarem d’acord que és una llengua fàcil d'aprendre. No podem aprendre ràpidament rus, ni xinès... Però al final no tot és l'anglès. La meva filla va anar a Suïssa i va aprendre francès perquè, sí, les classes són en anglès, però tots els companys es relacionaven entre ells en francès. A més, la gent té ganes d'aprendre altres idiomes més enllà de l’anglès, que la majoria de joves ja dominen i, de fet, aquest darrer curs a la Pompeu els estudiants estrangers han fet més cursos de català que mai.


"Aquest darrer curs a la Pompeu els estudiants estrangers han fet més cursos de català que mai"

El fet que la UPF sigui una universitat molt internacional, en què la beneficia?


Pensa que si la Universitat Pompeu Fabra és la millor d'Europa els nostres estudiants de grau, que són la majoria catalans, es beneficien d'això. Al cap i a la fi, estan estudiant a la millor universitat. Per ser una universitat molt connectada amb altres països, estan més preparats per treballar en un entorn internacional i avui dia les millors feines són internacionals. Hi ha d'haver un equilibri entre potenciar la cultura i la llengua catalana i, al mateix temps, tenir aquesta perspectiva de voler ser la millor universitat d'Europa.


Quins són uns quants països que tenen molta importància per la universitat a l'hora d'establir contactes?


Per proximitat és evident que en tenim molts a França. Al Regne Unit també i, de fet, esperem que es puguin reincorporar al programa Erasmus i aquests contactes tornin al seu punt més àlgid. En el seu cas tenen un avantatge pel que fa a la llengua i té sentit que hi enviem molts alumnes. Molts d’ells volen millorar el seu anglès i van cap allà. Però, bé, generalment ens relacionem amb tots els països d'Europa. Fora d'Europa, en canvi, és una mica més complicat.


Creu que en aquests programes es poden repetir patrons que ja existeixen en les relacions internacionals? Per exemple, el fet de mantenir pocs llaços amb països del tercer món.


La Pompeu, en aquest cas, és de les universitats que tenen més relacions amb l'Àfrica, per exemple. Formem part de l'Aliança de les Quatre Universitats (A4U), en la qual a través de tres branques, la docència, la recerca i la internacionalització, anem a països on no tenim relacions fora d'aquesta iniciativa, com a l'Àfrica i l'Àsia. La nostra perspectiva en les col·laboracions és sempre d'igualtat. 


Entrada de l'Edifici Mercè, seu del Rectorat de la UPF.

Aquesta existència de tants programes internacionals ens fa plantejar si estem evolucionant cap a un coneixement més compartit, més global.


Sí, això és una cosa que tenim molt clara. Volem compartir i col·laborar en temes que ens semblen interessants. La cooperació ens permet entendre des de cultures d'altres llocs fins a comparar mètodes de recerca. Cultures vull dir coses bàsiques com saber que, si vas a Àsia, les targetes d'identificació les has de donar amb dues mans com a mostra de respecte.


Tornant al programa Erasmus, com creu que es pot millorar? Quina és la seva situació actual?


Diners. Al programa Erasmus li falten diners. Molts dels nostres estudiants tenen dificultats econòmiques per poder fer un Erasmus i això no em sembla correcte. Hauria de ser molt més igualitari. No pot ser que depengui de quin tipus de família tens. És cert, per altra banda, que és un programa molt bonic i que ha fet molta integració a Europa. Algun polític deia un cop que hi ha un milió de nens Erasmus, aquells que han nascut de parelles que es van conèixer així. De fet, és gairebé el meu cas. Però sí, tornant al tema, s'ha de finançar una mica més.


"Els Erasmus haurien de ser molt més igualitaris. No pot ser que depenguin de quin tipus de família tens"

I amb el sistema de beques actual, què s'ha de fer?


Per mi, que tu vagis a França i rebis una quantitat fixa, o a Alemanya una altra, o on sigui, no és lògic. És tot massa estricte. S'hauria de tenir en compte la diversitat de casos entre els estudiants. Crec que és l'assignatura pendent d'aquest programa.


Al final rep algú que ho necessita el mateix que qui no, oi?


Exacte. Això és el que cal canviar i on cal posar més diners. 


Amb els recursos actuals, com es poden fer més accessibles els intercanvis als estudiants amb menys recursos?


Bé, crec que una evidència de què ho estem fent bé és que som la cinquena universitat europea que més alumnes envia a fora, i la setzena en receptors. No obstant això, estem acabant de dissenyar una nova idea que creiem especialment beneficiosa. És una “internacionalització a casa”. Si podem fer que alumnes catalans es barregin en classes majoritàriament internacionals els podrem atorgar una petita part de l'experiència de l'intercanvi. A mi m'agradaria que tot estudiant de la UPF tingués l'oportunitat de fer un intercanvi, sempre que vulgui, és clar.


"A mi m'agradaria que tot estudiant de la UPF tingués l'oportunitat de fer un intercanvi sempre que vulgui"

La universitat té graus on realitzar un Erasmus és obligatori. Això suposa aplicar un filtre de nivell de vida als estudiants que volen cursar-la?


Precisament això és el que volem canviar amb el nou programa d'internacionalització. Som conscients del problema i creiem que aquesta és la solució adequada. En aquestes determinades carreres serà obligatori fer-ho si no pots o no vols anar d'Erasmus, sigui pel motiu que sigui, no farà ni tan sols falta que l'alumne ens ho expliqui. Ara ja només ens falta presentar el programa als degans


Hi ha alguna altra iniciativa que la universitat ofereixi pels alumnes amb pocs recursos que volen viatjar?


L'UPF World està sent un èxit. Es tracta de beques per a estudiants amb, precisament, incapacitat econòmica per pagar una mobilitat. Ens agrada molt aquest programa perquè es finança principalment a través del Barcelona Program for Interdisciplinary Studies (BAPIS), que és per alumnes estrangers que volen venir a aprendre una llengua. Aleshores, els diners d'aquest programa financen el mateix, o sigui que és autosuficient, i el benefici es destina íntegrament a l'UPF World. Aquest any hem pogut incrementar el seu pressupost amb 50.000 €. Estem donant a hores d'ara 250.000 € en total al programa.


Quan era estudiant va poder participar en algun Erasmus o intercanvi?


Jo vaig néixer a Castelo Branco, Portugal, una regió pobra. Fins als deu anys no vaig tenir electricitat. Vaig estudiar a Lisboa i, amb una beca, vaig anar als Estats Units, on de fet vaig conèixer el meu marit. La mala sort és que vaig acabar la carrera un any abans dels Erasmus, i crec que d'aquí surt la meva intenció de dedicar part de la vida laboral a aquestes experiències. És molt important per mi que tots els estudiants tinguin l'oportunitat de viatjar a fora. Jo vaig tenir l'oportunitat i la vaig aprofitar i ara vull donar-la als alumnes.


Què és allò que més recorda o destacaria de la seva experiència a l'estranger?


El xoc cultural sense cap mena de dubte. És molt interessant perquè quan vaig marxar vaig valorar molt algunes coses de Portugal. Als Estats Units no s’aprecia tant la família com aquí. Als 18 anys marxes de casa i, au, a començar la teva vida. Són coses que no te n’adones fins que ets allà. El que vull dir és que et fa una persona molt més rica, culturalment parlant. T'obre molt la ment i la visió. Ningú diu que després no puguis viure al teu poble, evidentment que sí, però et dona una nova dimensió de coneixement important. I no només obres la teva ment, sinó també la de les persones que et reben. És fantàstic portar-los la teva cultura.



bottom of page