“Jo els faig la broma que sempre torna una versió millorada d'ells mateixos”

Darrere la decisió de marxar a estudiar fora hi ha tot un equip de professionals que treballa per aconsellar, acompanyar i acollir tots els estudiants que es llencen a l'aventura de la mobilitat. Meritxell Cama, responsable de l'Oficina de Mobilitat i Acollida de la Universitat Pompeu Fabra i coordinadora en mobilitat des de fa més de 10 anys explica el funcionament d'aquest òrgan invisible, però omnipresent que vetlla perquè l'experiència de tots els estudiants, tant els que rep la universitat com els que decideixen volar lluny, sigui inoblidable i quedi gravada, no només en el currículum, sinó també a la memòria.

Quants estudiants de la universitat participen en programes de mobilitat cada curs acadèmic?

Doncs que marxen al voltant d'un miler. La convocatòria de Mobilitat Internacional, que és la majoritària, i també la de Mobilitat Nacional, la CQE, al voltant d'un miler d'estudiants. I de mobilitat entrant, al voltant de gairebé 800 estudiants.

Quins són els països i institucions amb els quals la universitat ha establert més vincles a través dels diferents programes de mobilitat que existeixen?

Com que el programa Erasmus és el majoritari, tot i que tenim altres programes de mobilitat internacional, els països en els quals hi ha més mobilitat són França, Alemanya, Anglaterra, Regne Unit i Itàlia. Tot i que, des del Brexit, el Regne Unit ja està fora del programa Erasmus, continuem mantenint els convenis que ja teníem pactats dins de l'Erasmus, però ara com a conveni bilateral, sense una ajuda social. L'avantatge que té l'Erasmus per un estudiant és que pel fet d’anar-se’n a una universitat d'un país de la Unió Europea, que està dins del programa Erasmus, té l'ajuda econòmica associada, no ha de demanar una beca extra. Amb les universitats de països que estan fora del programa Erasmus tenim un programa de beques, però que no arriba a tothom. Aquestes beques són competitives, pels estudiants que tenen més nota mitjana i també prioritzem els estudiants que són becaris generals del MEC, o sigui que tenen necessitats econòmiques especials.

Quines activitats d’acollida es duen a terme des de l’OMA?

Nosaltres col·laborem, per exemple, amb idiomes UPF que, precisament, des del gener, han pilotat un programa, que es diu CatStadis, perquè els alumnes internacionals puguin tenir accés a cursos en català, que puguin fer sortides culturals i lingüístiques els caps de setmana i, també, gestionen les parelles lingüístiques amb estudiants UPF. Nosaltres intentem aglutinar totes aquestes activitats i les presentem ordenadament el dia de la benvinguda. Després, anem organitzant esdeveniments diversos. Un dia ve gent d'idiomes i els expliquen el que fan, també fem una sessió en què els mossos d’esquadra que els parlen sobre seguretat i com viure a Barcelona. També contactem amb l'associació d'estudiants ESN, que són estudiants que han fet una mobilitat i que també ajuden a integrar-los. En una altra sessió ve un informàtic i els ensenya com funciona el campus global, els serveis que nosaltres entenem que els ajudaran a aterrar d'una manera més suau a la universitat i que comencin a veure com funciona tot. Nosaltres som els responsables que, en última instància, els estudiants internacionals trobin tot això quan arribin.

Com ja ha dit, a vegades les beques no cobreixen tot el que implica un desplaçament per estudis. Això fa que el programa sigui elitista?

Bé, jo et diria que, quan vaig estudiar se n'anaven les dues, tres o quatre famílies que tenien diners o que tenien un expedient molt alt. Llavors sí que era un programa elitista perquè no tothom marxava, no hi havia vols low cost i era molt més difícil marxar.

Avui en dia, jo diria que no és un programa elitista. Si bé és cert que són unes beques que no són molt abundants, dins el programa Erasmus hi ha moltes opcions i els països estan dividits pel seu nivell de vida. 

Jo no diria que és un programa elitista, si bé som conscients que no tothom es pot permetre fer una estada a l'estranger. Per això, la importància de la internacionalització a casa, altres programes que es fan al llarg del trimestre que els estudiants UPF també poden fer aquí en un entorn internacional amb estudiants que venen, sobretot, d'Amèrica del Nord, dels Estats Units i Canadà i, així, poden tenir una experiència d'internacionalització dins de l'aula sense haver de pagar-se el bitllet i l'allotjament, sinó que ja tenen aquí mateix.

Com creuen que es poden millorar els serveis que ofereix l’OMA als estudiants de la universitat?

Al llarg dels anys hem anat fent diferents peticions. Una és que es puguin donar més ajuts als estudiants que volen marxar i, per això, hi ha beques amb el banc de Santander amb qui també que estem en coordinació.

Nosaltres, pel que fa al servei, sempre diem que ens agradaria estar tots junts perquè aquí estem només una part del Servei de Relacions Internacionals. Aquí som el front office, el que està de cara a l'estudiant, però, de vegades, per treballar, necessitem les companyes que estan a la segona planta de l'altre edifici. En comptes d'haver-la de trucar o haver de fer alguna cosa, si fos un servei integrat, en el qual totes tinguéssim un espai, estaria molt bé.

També ens agradaria tenir més personal. Sempre hem anat dient, així de broma, que la paraula internacionalització té més lletres que persones que ens dediquem aquí. Quants més recursos pogués donar la universitat tots hi guanyaríem. Sempre podem anar millorant. Tot i això, sí que és veritat que hi ha sensibilitat des de la universitat. Des de la UPF sempre s'ha dit que és una universitat internacional perquè hi ha un percentatge d'estudiants internacionals o que marxen fora molt alt, en relació amb com som de petits, el percentatge de mobilitat és dels més alts de Catalunya,

Tenim molts graus en mobilitat obligatòria i això ajuda, no? Les beques Movin, que són unes beques que donen a la Generalitat per complementar la beca Erasmus o per complementar qualsevol classe d'ajut d'un estudiant que faci una mobilitat a l'estranger, el percentatge més alt també correspon als estudiants de la UPF perquè demostren que són els que tenen més bon nivell d'idiomes, les notes més altes… En moltes coses creiem que hem anat guanyant i que la universitat respon a aquest desig dels estudiants de marxar fora.

L’experiència d’anar d’intercanvi és imprescindible en l’etapa universitària?

Un company vostre estava fent un article sobre si hi ha estudiants que se senten pressionats a anar-se’n d’Erasmus. Si no has fet un Erasmus, ets 

una miqueta com un mindundi, no? Ens va semblar interessant perquè nosaltres treballem amb estudiants que ja estan interessats i motivats per marxar fora, però potser ens estàvem perdent un col·lectiu que realment no vol marxar fora o que sent que encara no és prou madur per tenir aquesta experiència d'espavilar-se sol, veure la vida des d'un altre angle i, potser, ha d'esperar a fer un màster més endavant o no fer-ne, que tampoc és obligatori. Potser la societat empeny que si en el currículum no posa que tens un Erasmus ja no trobaràs feina. Hi ha estudiants que decideixen que han de marxar i després resulta que no era l'experiència que es pensava o, al revés, que no era tan negativa.

Nosaltres volem bascular una miqueta, perquè nosaltres sabem que a la nostra universitat esteu bé, no cal que us n’aneu, no us volem fer fora, sinó al contrari, que aquí tindreu una docència de qualitat. 

Quina importància té que els estudiants vagin d’intercanvi durant la seva etapa universitària?

Jo els faig la broma que sempre torna una versió millorada d'ells mateixos. Han après a conviure amb altres cultures, amb altra gent, s'han d'espavilar sols, que molts ja s'espavilen sols, però encara més a fora han hagut d'afrontar petites incidències i les han de saber resoldre. A part, acadèmicament, suposa adaptar-se a un altre sistema educatiu, com es fan les classes… Al començament potser tenen una mica de xoc cultural, d'angoixa, però això passa de pressa i després sempre podran tenir al seu currículum una experiència que explicaran tota la vida.

Pel que fa als incomings, els estudiants internacionals que cursen el grau sencer aquí a la UPF, creiem que és un gran enriquiment tenir estudiants d'altres països i cultures. Això fa que també tinguem diferents punts de vista, que els estudiants també puguin començar a tenir contactes. Nosaltres també ho fomentem a través d’un fòrum de mobilitat internacional del campus global en què emplacem els estudiants que expliquin una mica l'experiència d’haver estudiat a la nostra universitat, o que els estudiants que ja han tornat de l’intercanvi ajudin a d’altres que volen marxar.

Com creuen que evolucionarà la internacionalització de l'educació?

Cada vegada hi ha més interès a marxar. Potser el programa Erasmus està molt explotat, però és una mobilitat que ja sabem que funciona, ja que és el programa de la Unió Europea que ha funcionat amb més èxit i que ha contribuït que hi hagi una cohesió i una visió d'Europa més clara.

Existeix també el programa Eutòpia, que és consorci d'universitats europees i també d'alguna fora d'Europa que treballen com campus, com si fóssim tots una mateixa universitat i, per tant, que tenen objectius comuns. Nosaltres formem part de la xarxa Eutòpia i a partir d'aquí, per posar-se reptes, volem que d'aquí a quatre anys es moguin dins de les nostres universitats un 20% més d'estudiants. També volem crear grups de recerca amb els que podrem treballar, que ja estigui la xarxa feta i no hàgim de buscar socis, sinó que ja siguem socis. Fa un parell d'anys cada universitat va agafar el seu grup d'amiguets i va fer les seves xarxes. Ara això sembla que és el futur, però no se sap mai. A veure, cap on anirem i esperem que cap millor sempre.