“L’Erasmus tracta d’anar superant a poc a poc les adversitats”

A dos dies de marxar uns mesos d'Erasmus a Viena, conversem amb l'Amàlia Cillero, estudiant d'Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Barcelonina, molt de Gràcia i apassionada de les seves arrels: la combinació perfecta per prendre's l'Erasmus com un gran repte, marxant de casa sola per primer cop a l'edat de 21 anys.

Viena. Per què?

Vaig triar Viena en un moment de deliri. Jo crec que és la ciutat del segle XX. Encara que no sigui la meva època preferida de la història trobo que té molt d’encant. A més, abans del setembre em pensava que ja no hi aniria perquè a la universitat d’allà van canviar els paràmetres i em demanaven tenir el certificat d'alemany, que jo no el tenia, però al final vaig dir “m'és igual, hi aniré igual”. Hi estic anant sense saber alemany.

Com és que marxes ara al març amb el curs mig començat?

No em veia gens preparada per marxar un curs sencer. Tinc la sensació que si desaparec molt de temps de Barcelona, em perdo moltes coses. No saps com de malament porto passar un Sant Jordi fora de Catalunya. Tanmateix, penso que és molt tard, comencem el semestre el 19 de març i acabem a mig juliol.

Ets estudiant d’Humanitats. Si haguessis fet un altre grau, creus que hauries triat la mateixa destinació?

Uau, no m’havia plantejat mai aquest dilema!

És a dir, fins a quin punt ha influït fer Humanitats a anar a Viena?

Potser sí, segurament, segurament hi hauria altres opcions. A mi m'agrada molt la història i crec que el punt guai de l'intercanvi que faré és que les assignatures són molt variades. L'intercanvi oficialment és amb la facultat de llengües romàniques, però també estaré fent assignatures del grau d'Arqueologia, del grau d'Història, entre d'altres. Crec que podré fer assignatures molt més interessants i variades de les que puc fer aquí

Com ha estat el procés de tramitar l’Erasmus des que us anuncien que el podeu fer el curs vinent?

Ha estat molt feixuc, però crec que també és perquè jo mateixa m’he posat traves. Per exemple, primer vaig mentir... Ai, això potser no ho hauria de dir. El meu certificat d’anglès s'agafa bastant amb pinces i jo el vaig enviar, però perquè no ens van avisar amb temps que necessitàvem el certificat i fins a l'any passat el certificat el podies enviar fins que comences. Però no, l'any passat van decidir que l'havies d'enviar abans de fer la sol·licitud. Vaig enviar un certificat d'anglès, me'l van denegar, però com que ja m'havien acceptat la sol·licitud d'Erasmus… És com que no va haver-hi comunicació entre ells i ningú es va adonar d'això. Per això puc anar d’Erasmus!

Abans també m’has comentat pel certificat d’alemany.

Clar, a sobre, després d’això que he dit, de cop i volta la universitat d'allà va decidir que ens demanava alemany. Si m'havia inventat el d'anglès, tu creus que tinc el d'alemany? No tinc el d'alemany. En un moment ho vaig veure molt cru. De debò que em pensava que no podia fer-ho. Al final l’Erasmus tracta d’anar superant a poc a poc les adversitats.

Com ha estat el tema de trobar pis?

Jo volia residència, i no pisos, perquè em feien molta mandra. He acabat en una residència que no té Wi-Fi, m'he d’emportar la roba de llit, els estris de cuina. Però és que només em costa 300 euros al mes. Ho gestiona el jovent del Partit Socialdemòcrata d’Àustria. Tinc molta curiositat per saber com serà això.

Hi ha alguna cosa que et faci por?

Ara mateix em sento molt culpable de contribuir a gentrificar una ciutat. De fet, tenia l'opció d'anar a Venècia, però és la ciutat que ha patit més els efectes de la gentrificació i no volia ser mala persona. També em fa por que la gent sigui ianqui. A mi els americanòfils no em cauen bé. No vull que siguin amics meus.

Però pensa que al final tothom està buscant el mateix, tothom està buscant amics.

No estic interessada a fer amics ianquis. Els americans m’atabalen. M’he apuntat al Casal Català de Viena i ja soc organitzadora de la calçotada. Trobaré molt a faltar Catalunya. Si em voleu visitar, porteu-me mató.

No creus que et pot anar bé desconnectar de Catalunya?

Sí. Però no ho faré. De fet, faré una assignatura que es diu “Catalunya contemporània” i una altra que és d’aprofundiment en occità. Estic més preocupada per quina selecció de llibres m'enduré que de qualsevol altra cosa, seran tot de llibres que em curin l’enyorança. Em mereixo sortir al programa del Miquel Calçada de catalans a l’exterior.

L’Erasmus té una missió d’internacionalitzar el coneixement. Ara comentes que fas “Catalunya contemporània” i aprofundiment en occità. Creus que una universitat austríaca pot ensenyar això a una catalana?

A mi m'han dit que el Departament de Català de la Universitat de Viena és dels millors d’Europa. A fora som molt potents, perquè encara que no ens ho creiem, som internacionals, i molt ben valorats a fora. Jo confio que ho faran bé. De fet, és molt irònic que pugui fer occità a Àustria i no a la UPF, tenint en compte que és una llengua oficial a Catalunya. Crec que serà curiós allunyar-me i veure’ns a nosaltres mateixos des de fora. Pels estudis culturals, històrics o lingüístics va bé tenir aquesta perspectiva.

Amb què es diferenciaria la perspectiva cultural que tenen les assignatures d’Humanitats a la UPF i les que hi ha a Viena?

Crec que no pot ser que les optatives de la UPF tinguin una perspectiva hispanocèntrica. M’interessa molt la literatura castellana i estic d’acord amb què s’hagi d’estudiar, té una importància històrica molt rellevant. Però de més d’un centenar d’optatives, només hi ha Literatura catalana medieval i Història catalana contemporània. És paradigmàtic que a Viena faci les mateixes assignatures sobre Catalunya que en tota la carrera a Barcelona.

Tendim a pensar que l’anglès ho és tot, però a Àustria es parla alemany. Com portes l’idioma?

Vaig estudiar alemany quatre anys a l'ESO  i no vaig sortir-ne victoriosa. M'estic excusant per intentar estudiar més l'alemany. Sé que quan seré allà em costarà molt parlar-lo en directe, però és que no me n’estic sortint. M’enfada que ells mateixos es canviïn a l'anglès per parlar amb mi. Que per dins ho agraeixo, perquè sinó em costa més d’entendre-ho, però així no n’aprendré mai. Almenys sabria demanar una cervesa.

Què et pot treure l’Erasmus?

Em fa por que em tregui la meva ciutat de mi. Confio en el fet que tornaré i que casa meva continuarà sent casa meva, però m’espanta que de sobte quan torni tot sigui tan diferent que no reconegui el meu entorn.

I què et pot aportar?

Independència. Jo continuo vivint a casa els pares i quan acabi continuaré amb aquesta situació. Si arribo tard a casa, tindré el dinar fet, i si tornem de viatge, el meu pare em farà una truita. L’Erasmus m’aportarà afrontar sola les coses, estem molt acostumats a anar de viatge acompanyats i això serà tot diferent.

Et suposa un esforç econòmic l’Erasmus?

Sí. Considero que és un programa elitista. Si hagués tingut una mica menys de diners estalviats no m’ho hauria arribat ni a plantejar. Tinc una beca de 1300€ per 6 mesos i no en tinc per res; no cobreixo ni el cost de la meva residència que només em costa 300€ al mes, una ganga. Tinc la sensació que van posant requisits absurds i traves perquè la gent es rendeixi i no demani les beques. La gràcia d’una beca és que com més gent la rebi millor, i estan fent justament el contrari.

Per tant, això que diuen que “s’han agilitzat els tràmits”, creus que és mentida?

Sí. No sé com era abans, però si era pitjor que ara no m’ho vull ni imaginar. Parlen amb paraules molt tècniques que jo no ho puc entendre. He signat un conveni que no sé què significa i d’això depèn el meu títol de graduada en Humanitats.