"Vaig estar a punt de llançar la tovallola per la muntanya de paperassa que havia d’omplir"

La xifra total de tràmits que s'han de fer per anar d'Erasmus sembla infinita. No hi ha un número clar, perquè depèn del país d'origen, el de destinació o la universitat, però sí que, com a mínim, cal fer-ne una desena, i alguns poden presentar complicacions.

La Meritxell Malet és estudiant de Traducció a la UAB. Aquest estiu va tornar d’un Erasmus a París, però unes setmanes abans de marxar cap a França, li va faltar poquet per rendir-se: "Vaig estar a punt de tirar la tovallola per la muntanya de paperassa que havia d’omplir". La Meritxell afirma que “és angoixant veure una llista de requisits que no s’acaba mai”. Tant abans, com durant i com després de l’Erasmus, els tràmits burocràtics són constants. No són complicats, però sí que són feixucs, i per això cal tenir paciència per fer-ho bé.

El primer que cal tenir molt present són els terminis. Totes les universitats públiques catalanes segueixen més o menys el mateix calendari. Els límits que posen els centres universitaris són claus per a poder obtenir una plaça en el programa Erasmus o en qualsevol altre pla de mobilitat internacional. Són les preinscripcions, les confirmacions de places, els pagaments, entre d’altres. A cada universitat, la data pot ser diferent, en funció dels seus acords, però s’ha de procurar no excedir-los si no es vol perdre l’oportunitat de marxar el curs següent. La coordinació dels programes de mobilitat internacional de les facultats ho van recordant als estudiants mitjançant correus electrònics, cartells o xerrades informatives. A la Universitat Pompeu Fabra, per exemple, les dates són molt marcades i inamovibles. Segons la coordinadora de mobilitat internacional, "la UPF ha hagut de negar l'Erasmus a molts estudiants que han excedit els terminis". Com a concurs públic, "les condicions són iguals per a tothom", i no es pot sobrepassar la data límit de la preinscripció, que en el cas del sistema universitari públic català és al novembre.

Un cop s’hagi publicat la preassignació de places, normalment cap al gener, cal presentar tota la documentació que la universitat de destinació requereixi. És el moment que requereix més paperassa, però alhora el més important, ja que és el pas en què es pot confirmar si un estudiant aconsegueix la plaça que desitja o si, per contra, és rebutjat. La coordinadora de mobilitat internacional de la UPF admet que és el moment en què més gent abandona l'intent de marxar d'Erasmus; indica que "alguns són per motius familiars, de salut o econòmics", però que hi ha hagut més d'un cas que per fer "mals fets els documents", no es pugui participar en el programa, encara que després es poden fer reclamacions en un període d'al·legacions. S’acostuma a demanar una còpia del DNI o passaport i l’expedient acadèmic, però també hi ha universitats que poden demanar un certificat d’idiomes, - per exemple, el nivell B2 d’anglès o de la llengua vehicular del país destí - una carta de recomanació de la facultat d’origen i una carta de motivació de l’estudiant, que poden ser crucials per acabar assolint la plaça que es vol. Una altra documentació que és molt recomanable portar cap al país de destinació és el carnet de conduir i la targeta sanitària europea.

A més, caldrà signar i omplir una documentació per ratificar els acords entre l’estudiant i la universitat, representada pel coordinador del grau. Són l’Acord Acadèmic (Learning Agreement) i l’Acord de Convalidació. Són fitxes més centrades en el que és la universitat en si i el dia a dia acadèmic. Per dir-ho de manera senzilla, és el contracte que exposa els deures i drets de l’alumne, les assignatures que hi farà, per quines les convalida de la universitat d’origen o els crèdits que suposen.

Un cop presentada i aprovada tota aquesta paperassa, només queda gaudir de l’estada i demanar beques. Cal signar un parell de certificats, d’arribada i de sortida, a l’inici i final de l’Erasmus, però és un pur tràmit. La resta ja és estudiar, visitar un nou país, conèixer nous amics, provar activitats diferents i sortir de festa.