“A Finlàndia, els professors estan molt millor considerats”

Els alumnes no són els únics que se'n van d'Erasmus. Amb l’objectiu de consolidar la internacionalització del coneixement a la Unió Europea, el programa de mobilitat internacional incorpora la possibilitat de fer un Erasmus als professors, que cada cop té més seguiment: Espanya ja envia 6.000 docents cada curs a la resta del continent.

Aquestes experiències del professorat es poden donar per dues vies. La primera d’elles és que l’educador, a títol personal i a partir d’una convocatòria del Servei Espanyol per a la Internacionalització de l'Educació (SEPIE), se’n vagi a aprendre a alguna escola adherida al programa i, finalment, que imparteixi algunes classes amb els mètodes d’ensenyament del país on ha viatjat. La segona opció és fent d'acompanyant d’estudiants menors d’edat que participen en el programa, és a dir de batxillerat o d’un cicle formatiu de grau mitjà.

L’Antonio Milán va optar per aquesta segona opció. Ell és professor de secundària i batxillerat a l’escola Jesuïtes Bellvitge, a l'Hospitalet de Llobregat. Aquest centre educatiu participa en trobades internacionals que fan diverses escoles europees per intercanviar coneixements entre alumnes i professors. L’any 2018 aquesta reunió es va fer a Finlàndia, un país reconegut mundialment pel seu sistema educatiu d'èxit. Així doncs, els pares de l’escola amfitriona acullen estudiants d’altres centres i, durant dues setmanes, fan activitats destinades a reflexionar sobre conflictes socials que afronta el continent. Aquestes estades suposen ja el 26% dels estudiants de tot el programa, un augment que s’explica per la constant incorporació d’escoles a la xarxa que promou aquests intercanvis.

Tot i que tenen una part destinada als alumnes, el professorat també compta amb un programa propi d’activitats. L’eix central d’aquestes trobades és l’intercanvi de metodologies educatives i també de tecnologies, que cada vegada tenen un paper més important en el món de l’educació. El professorat que hi participa s’ha ofert voluntàriament a viatjar. En el cas de l’Antonio Milán, va ser “la necessitat intrínseca dels humans d’explorar coses noves”, que juntament amb “les ganes de viatjar” va ser el que el van fer unir-se al programa. “M’ho vaig prendre com un repte: volia liderar un grup en què seria l’únic referent dels alumnes, però també tenia molta curiositat. Estem molt acostumats a estar a l’aula de la nostra escola, a les mateixes parets”, afegeix.

Les trobades d’escoles en el marc del programa Erasmus es fan a molts estats europeus, tot i que Finlàndia pot ser un dels més atractius a l’hora de conèixer com funciona l’educació allà. Per Milán, la clau és que “van afrontar en el seu moment l’educació com una aposta de país, i els ha funcionat”. En el seu cas, el que més el va impactar va ser “la consideració que tenen els finlandesos del professorat”, que segons conclou l’educador és “molt millor que aquí”. “El respecte que tenen cap al món educatiu és impactant”, continua.

Els viatges pel professorat no són únicament per l’educació secundària. La UE n’ofereix per totes les etapes educatives, però ha de ser el centre educatiu qui s'inscrigui per poder engegar el projecte, és a dir que no són mai a títol personal. Els costos del desplaçament i de l’estada els ha de cobrir el centre, amb ajuda provinent dels fons Erasmus+. Les mobilitats únicament per professors poden anar des dels dos dies fins a l’any sencer. Segons Alejandro López, director de la Prefectura de Servei de Mobilitat per a l'Aprenentatge del SEPIE, “la UE estableix marges molt generosos per poder facilitar la flexibilitat de les institucions escolars”. López afegeix que a hores d’ara “la mobilitat de professors a títol individual es baixa, però hi ha esperances que pugui millorar-se en un futur pròxim gràcies al nou pressupost fins al 2027”.