“Anar al País Basc em feia menys por que marxar a Europa”

Poc freqüent, desconegut i infravalorat. Cada curs només uns 6.000 universitaris opten per fer un Erasmus intraestatal, a diferència dels més de 175.000 estudiants que Espanya envia a la resta de països de la Unió Europea cada any. Aquest 3% dels alumnes que fan mobilitat ho fan amb el programa SICUE, que aquest 2024 arriba al quart de segle.

Sistema d’Intercanvi entre Centres Universitaris Espanyols. És el nom que rep el projecte creat el 1999 que permet als estudiants realitzar una part dels seus estudis en una altra universitat espanyola, mantenint al mateix temps la seva condició d'estudiants de la seva universitat d'origen. El SICUE, però, no s’ha acabat de consolidar i no atrau tants estudiants com el programa Erasmus. Per què?

Marginat a les facultats i desconegut pels treballadors

El programa SICUE sembla que és una opció secundària enfront de l’Erasmus a les universitats. Tot i haver arribar als vint-i-cinc anys, obtenir informació sobre el programa és complicat. La Regina Safon va estudiar Història a la Universitat de Barcelona (UB) i va fer un SICUE a Vitòria, al País Basc. Considera que tota la gestió “va ser un embolic” perquè ningú de la UB sabia com ajudar-la. L’atenció gairebé exclusiva a la mobilitat internacional per part de les universitats deixen a l’estacada els estudiants que es volen quedar a l’estat, ja que no se’ls atén tant com ho necessiten, i s’infravalora el potencial del programa: “ja portava un parell de mesos al País Basc, fent classe i tot, i em va arribar una carta de la UB dient que no estava matriculada a res. Un desastre!”, diu la Regina.

Aquesta manca de suport per part dels centres universitaris cap als estudiants interessats en participar al programa SICUE posa de relleu una clara preferència i atenció gairebé exclusiva a la mobilitat internacional, deixant en segon pla els estudiants que desitgen realitzar intercanvis dins del territori nacional. Això evidencia la necessitat d'una major difusió i suport per part de les universitats envers el programa SICUE, assegurant que els estudiants rebin la mateixa atenció i suport, independentment de la seva elecció de mobilitat.

D’altra banda, el fet de ser desconegut fins i tot per part del personal administratiu universitari fa que els estudiants se sentin sols, ja que no saben com i a on han de fer els tràmits burocràtics. Aquesta manca de suport institucional no només dificulta el procés de participació en el programa SICUE, sinó que també genera una sensació d'abandonament i desorientació entre els estudiants, i pot provocar una disminució dels nivells de confiança i satisfacció dels estudiants amb el SICUE.

Obtenir una beca i no cobrar per avançat

Econòmicament, quedar-se a Espanya en comptes d’anar a molts dels països europeus que ofereixen el programa Erasmus és més barat. A més, les beques del SICUE, la beca SENECA, duplica la quantitat màxima de la beca Erasmus: cada alumne pot percebre fins a 700€ mensuals, amb un límit de cinc mesos, una xifra assolida el 2019 després que el Govern espanyol de Pedro Sánchez recuperés aquesta beca, que va eliminar el Govern de Rajoy l’any 2013.

Ara bé, tot i que està establert que aquests diners es van pagant per avançat, la realitat és que molts estudiants i les seves famílies han d’aportar els recursos econòmics abans de cobrar la beca, fent un gran esforç per la seva economia domèstica. La Regina Safon va rebre tots els diners quan va tornar a Catalunya: “no li trobo cap sentit al fet que et donin els diners de la beca un cop has tornat quan en teoria és per ajudar-te a instal·lar-te i viure al lloc de destí”. Els retards del Ministeri d’Universitats  a l’hora de pagar les ajudes als alumnes fa que el SICUE sigui encara menys triat.

Familiaritzar-se en una cultura nova

Tendim a pensar que viatjar per dins de l’Estat espanyol és avorrit, però que l’estranger, amb idiomes i cultures diferents, ens oferirà una experiència més enriquidora. És una percepció habitual entre el jovent, que necessita un punt de xoc cultural i ambients nous, i que pensen que fent un SICUE no tastaran les vivències a què aspiren. És el cas d’en Martí Pernía, estudiant de periodisme a la Universitat Pompeu Fabra. No tenia intenció de fer-ne, però com que no va obtenir plaça per l’Erasmus, ha acabat optant per fer un SICUE a Burgos el curs vinent. Segurament no és el que hagués volgut fer, però “la cultura i la gastronomia estan molt bé”, ironitza.

Haver-se d’espavilar amb els idiomes també és un dels incentius de fer un Erasmus. Els alumnes tenen l'oportunitat d'immersar-se en un nou entorn lingüístic, interactuar amb parlants natius i millorar les seves habilitats comunicatives en una llengua estrangera. En contrast, el SICUE ofereix una immersió en un context lingüístic més familiar, ja que els estudiants no es veuen obligats a enfrontar-se a la barrera lingüística d'un país estranger. Així, mentre que el SICUE pot oferir avantatges com la comoditat i la proximitat cultural, potser no proporciona la mateixa oportunitat d'enriquiment lingüístic i cultural que ofereix l'Erasmus, però són les diferències el que cerquen els joves a l’hora de fer mobilitat.

Tot i aquests problems que fan que el SICUE no competeixi en igualtat de condicions que l’Erasmus, molts estudiants, com la Regina, han considerat el SICUE com una oportunitat que els ha permès sortir de casa i enriquir-se com a persona, però sense ser lluny de la seva ciutat: “anar al País Basc em feia menys por que marxar a Europa”, diu. Reconeix que, per a ella, “va ser un pas previ per a fer un Erasmus”, ja que al cap d’un temps en va fer un a Amsterdam.

Aquests vint-i-cinc anys de SICUE han permès que més de 80.000 alumnes hagin estudiat en altres ciutats de l’Estat espanyol, contribuint a la diversitat acadèmica i cultural dins del mateix país. Tot i les seves limitacions i reptes, el SICUE pot ser una opció vàlida per ampliar horitzons acadèmics i personals mantenint-se a prop de casa.