El naixement del programa Erasmus: d'Erasme de Rotterdam a Sofia Corradi

El programa Erasmus (actualment Erasmus +) ha permès que, des de l’any 1987, més de 13 milions d’estudiants hagin pogut realitzar una part dels estudis postobligatoris a l'estranger. Tot i que el nom respon a l’acrònim de European Region Action Scheme for the Mobility of University Students, és una clara referència al pensament del filòsof del segle XVI Erasme de Rotterdam. La seva visió global i gens doctrinal de l'educació va ser cabdal en la creació de la iniciativa, però la lluita de la mestra italiana Sofia Corradi perquè li convalidessin els seus estudis a fora, ja al segle XX, va permetre materialitzar el projecte.

En els seus 72 anys de vida, Erasme de Rotterdam va visitar França, Espanya, Alemanya, Itàlia i Anglaterra, entre molts d'altres. L’humanista s’oposava al dogmatisme de l’educació de l’edat mitjana, basada essencialment en el càstig i la por, i va voler ampliar la seva visió sobre aquest assumpte viatjant arreu del Vell Continent. Amb aquests viatges, va concloure que calia millorar les relacions entre els professors i els alumnes, és a dir fer que l’ensenyament fos més dialèctic que no pas doctrinal. Erasme no va guanyar precisament popularitat entre els seus companys de l’Església, i encara menys quan va afirmar que aquesta institució "impedia pensar lliurement".

Si el pensador dels Països Baixos va posar la llavor, podem dir que Sofia Corradi, coneguda amb el sobrenom de “mamma Erasmus”, va regar-la gairebé quatre segles després, però no sense menys lluita. Quan feia tres cursos que estava a la Universitat La Sapienza, a Roma, va tenir l’oportunitat d’acabar la carrera a Nova York, a la Universitat de Colúmbia, gràcies a la prestigiosa beca Fulbright. A banda de l’últim any d’estudis universitaris, també va cursar un màster a la mateixa facultat. El problema se’l va trobar en tornar a la seva Itàlia natal: la Universitat de Roma li va negar la convalidació dels exàmens que havia fet als Estats Units. Segons explica la mateixa pedagoga, la resposta d’un treballador a la seva sol·licitud va ser la següent: “Per què t’hem de donar un títol si et dediques a viatjar pel món?”. La concepció que es tenia aleshores sobre estudiar a l’exterior no era la mateixa que l’actual. A partir d'aquest succés, ha dedicat la seva vida a què els estudiants poguessin fer viatges per motius educatius. Actualment té 90 anys.

L’any 1969, Corradi presenta en una reunió de l’Assemblea General de Rectors de la Comunitat Europea la seva idea de fer un programa que millori la integració dels centres educatius superiors de la Unió Europea. No va ser, però, fins al 1981 quan es va engegar el primer proto-Erasmus, que assoliria l'oficialitat sis anys més tard. En la primera fornada, 3.244 estudiants d’entre els 11 països que s’hi havien adherit van formar part de la iniciativa. Segons el professor de Relacions Internacionals Contemporànies a la Universitat Pompeu Fabra, Gabriel Garroum, la insistència de Corradi "demostra aquest canvi de concepció del món com un tot global i unit, també en l'àmbit educatiu", un punt de vista que la UE ha anat "incorporant progressivament en les seves iniciatives legislatives". Garroum afegeix que el programa Erasmus és "un exemple de l'ampliació de les fronteres globals" i especialment de la "globalització sociocultural". "Els alumnes d'avui en dia ja tenen una concepció d'Europa que va molt més enllà del seu país", apunta l'investigador de la UPF.

L’ampliació dels Erasmus més enllà de la Unió Europea es va produir amb l’aprovació al Parlament Europeu el 2013 de l’Erasmus+. A banda de l’increment de pressupost que suposava aquest “+”, també fa referència a l’ampliació de l'oferta, és a dir de les universitats amb places, passant de 324 a 506, de la incorporació d’estats extracomunitaris i, finalment, de l’eixamplament del programa cap als professors. Tanmateix, el nombre de convenis bilaterals entre facultats s’ha incrementat en gran manera, el que suposa que els universitaris tenen més possibilitats d’obtenir una plaça en el marc del programa, però també fora d'aquest.