Sense para-xocs

El cursor es mou amb nerviosisme. La mà, una mica suada, agafa fort el ratolí i prepara el dit que, amb un clic i una mica de sort, l’enviarà a algun indret del món que no es pot veure des de la finestra. Aquest és el gest que molts estudiants com la Núria, en Marc, en Cinto o la Marta duen a terme a l’hora de decidir de marxar a estudiar fora. Però, què implica això? Només es tracta d’estudiar o es busca alguna cosa més? Quin impacte té en tots aquells que s’aventuren a viure aquesta experiència?

Arribar a un lloc nou i diferent i saber que no és un viatge turístic és un factor a tenir en compte pels estudiants que marxen d’intercanvi. El xoc cultural no es veu, però és una de les característiques d’anar a estudiar a fora i, com més lluny, més possibilitats d’evidenciar-lo. Tanmateix, per a molts també és un requisit. Hi ha estudiants que aprofiten l’experiència de l’intercanvi per a conèixer cultures diferents o altres maneres de viure i entendre el món.

La Núria Gubert, estudiant d’ADE bilingüe, se’n va d’intercanvi a Taiwan. Ella és una estudiant que busca que la seva experiència d’intercanvi li provoqui un xoc cultural, vol aprendre a partir de les diferències i que això la faci valorar la seva pròpia cultura. Segons la Núria, “ara és el millor moment per obrir la ment i intentar entendre el món”. Des del seu punt de vista, com més cultures tingui l’oportunitat de conèixer, i més diferents siguin entre elles, més oportunitats tindrà d’entendre el món i a ella mateixa. Encara li queda un any i no sap què s’espera, però diu que això l’emociona. De moment, assegura que està intentant aprendre xinès tradicional, que és l’idioma majoritari de Taiwan, a través de Duolingo. També s’ha posat en contacte amb estudiants que han estudiat allà i amb alguns amb qui coincidirà durant la seva estada d’un semestre a Taiwan. La Núria està intentant crear vincles amb tots aquests estudiants, però també assegura: “Tota preparació és bona, però fins que no arribi allà no sabré fins a quin punt m’he preparat bé i el xoc cultural el viuré igualment”.

En Marc Compte, estudiant d’educació infantil, se’n va a Suècia. Ell assegura que malgrat ser un intercanvi per Europa, “les condicions climàtiques i les maneres de fer són diferents”. En Marc no té gaires pors respecte a l’intercanvi: “Al final és anar allà a l’aventura i quan tingui problemes buscar solucions”. Tot i això, diu que pateix pel tema del sol i les temperatures que el puguin fer estar malament o incòmode. Ha sentit que la falta de sol pot afectar a l’estat d’ànim i és un tema que el preocupa. També li fa por passar molt fred i que això li impedeixi gaudir de la seva experiència. Davant la incertesa, ha parlat amb coneguts que han fet el mateix intercanvi que ell i li han explicat que un cop allà el cos s’acostuma.

En Cinto Mora estudia periodisme i marxarà d’intercanvi a Boston l’any que ve. A ell li interessa submergir-se en el periodisme que segueix l’escena política dels Estats Units i les pressions en les quals es veu immers. El xoc que ell busca és més aviat en el vessant polític: “Espero conèixer, aprendre i descobrir noves realitats, notícies i maneres de viure la política, el món i la vida en general”. Ell no ha marxat mai de casa i assegura que el seu gran repte de l’intercanvi és el d’anar a viure sol: “Tenir una vida autònoma impressiona i és un canvi que fa una mica de vertigen. Marxar de casa, marxar a un lloc lluny, un lloc en què, vulguis o no, el menjar la vida i les tradicions són força diferents, fa por”.

La Marta és estudiant de comunicació audiovisual i se’n va anar a Hollywood, Los Angeles. Ella no buscava el xoc cultural sinó fer realitat el somni d’anar a un lloc tan important pel món del cinema. Tanmateix, sí que va viure algunes anècdotes que la van impactar. Quan va arribar es va sorprendre de veure molta gent d’origen asiàtic que li va fer pensar que estava a un altre país. El que més la va sobtar, però, va ser que la gent d’allà era molt “tancada i independent” i que feien servir molt el mòbil. La Marta assegura que ho va gaudir molt, però que per socialitzar “o vas tu o no tens amics”.